…i notícies i convocatòries i…

Aquest matí, a partir de les 5h, s’han produit escorcolls a dos domicilis de Manresa i s’ha detingut a dues persones a instàncies de l’Audiència Nacional en contra les lluites anarquistes. Efectius de la brigada mòbil dels Mossos d’Esquadra també han practicat escorcolls i detencions a diversos domicilis, centres socials i ateneus de Barcelona. Com ja sol ser habitual, efectius de la Brigada d’Informació han requisat material, entre ells aparells informàtics, diners i propaganda. Aquesta operació, és una continuació del cop repressiu anomenat “Pandora” que es va efectuar al desembre de 2014 amb la detenció d’onze companyes que avui en dia estan en espera de judici i que tindria relació amb l’operació Piñata i operació Columna, dutes a terme per la Policia Nacional.

Aquest nou cop repressiu coincideix temporalment amb la vista a l’Audiència Nacional per la revisió de la presó preventiva de les dues companyes empresonades, Monica i Francisco. Entenem aquestes detencions com un cop d’efecte policial i mediàtic per facilitar l’allargament de l’encarcerament de les dues companyes, que ja porten dos anys de preventiva. Avui mateix s’ha confirmat la pròrroga de la preventiva.

L’objectiu principal de l’Estat és aplastar les lluites anarquistes que aquest ja les ha assignat com a principal enemic intern. Entenem que la figura d’enemic intern és necessaria per un Estat democràtic per justificar els métodes repressius “excepcionals” que suposadament no haurien d’existir en una societat de “drets i llibertats”.

Altre cop, també hem d’assenyalar la col·laboració de l’Audiència Nacional amb els cossos repressius de la Generalitat, Mossos d’Esquadra. Igualment, el paper dels mitjans de comunicació han continuat verificant les fonts policials i focalitzant el cas amb la trama GAC, una organització de caire pública que la imaginació policial i mediàtica l’ha convertit en una associació terrorista.

Per tal de plantar cara a la repressió i superar la por que l’Estat vol sembrar, convoquem:

  • Gràcia: 20h. Pl. Diamant. Convocatoria unitaria de Barcelona
  • Girona. 12:30h. Davant la Generalitat
  • Madrid. 20h. Tirso de Molina
  • Manresa. 20h. Pl Sant DomènecqVe
  • Berga. 20h. Pl Sant Pere
  • Zaragoza. 20h. Pl España

També:

https://directa.cat/operacio-dels-mossos-desquadra-laudiencia-nacional-espanyola-contra-moviment-llibertari

(em português) 2015_ Pandora&Pinata_Mapa

 

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA… A!

Y avanzamos la notícia…: En el marco de estas jornadas, el viernes 23 de octubre a las 22:00 h en el Local Anarquista Pandora tendrá lugar el concierto del dúo de rockeras trans Dos Tazas (como ellas mismas dicen, un grupo de Trans Metal Girls) y seguidamente el de la cantautora Trans Alicia Ramos que dará una visión irónica y cómica a través de su música. Y no se olviden de este sábado:


Generem cartel Mani sin-1

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA… A!

IMG-20150921-WA0000

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

TRANSFORMADORS PRESENTA…

Viernes 18 Septiembre
Fa 30 anys a Transformadors. Exposición fotográfica, archivo de carteles y pase del documental “El Peor Dios” sobre el grupo Desechables. Con los directores, Àlex i Dani, y Pei, el batería original.
Sábado 19 Septiembre
Desayuno, presentación del libro “Acción Travesti Callejera Revolucionaria” a cargo de la editorial Imperdible, comida ecológica a cargo de la Cooperativa de Consumo Agro-ecológico de Transformadors, “Ateneos libertarios y luchas vecinales en la Barcelona de la Transición”, charla con el historiador, maestro y compañero Xavier Oller. Concierto: NERVOSAS (U$A) + ALGO TÓXICO + FUEGO EN LA MONCLOA (Anti/Dogmatikss)
Domingo 20 Septiembre
Presentación de PROJECTE ÚTER, una narrativa gráfica sobre el aborto a cargo de las autoras Carles i Toñina. Comida ecológica. @ CSOA Transformadors

TRANSFORMADORS COMUNICA…

Moltes ja ho sabeu, bastant s’ha parlat de nosaltres en els darrers dies: el passat 16 de juliol vam okupar finalment Transformadors. Molt de temps portàvem donant voltes a la necessitat d’un lloc adequat on desenvolupar les nostres activitats, donant-li un caràcter llibertari alhora que obert. Des de la pèrdua de certs punts de trobada i agitació de gran importància tant a la història personal i política d’algunes de nosaltres com, al nostre parer, per a l’anarquisme de la ciutat, que aquest era tema freqüent de conversa.

Transformadors és ara un centre social que comença a funcionar i donar-se a conèixer, establint lligams al barri i més enllà. Perquè el col·lectiu que formem Transformadors l’integrem persones de diversa procedència, que ens ha unit tant l’activisme polític com el contracultural, que de fet no podem concebre de forma separada. Això ens dona força i ens cohesiona, més que no pas el lloc de naixement. Ara som aquí i volem posar llavor al nostre voltant. L’Eixample Dret en general i Fort Pienc, el barri on se situa l’edifici, tenia fins ara una presència anarquista molt dispersa i nosaltres volem fer d’aquest centre social un nou espai de referència local. Per suposat, també esperem aprendre i enriquir la nostra experiència de les relacions que anem teixint en aquest entorn.

L’edifici, construït el 1925 i propietat del consistori, portava 7 anys completament abandonat després d’una etapa d’escassa activitat. El Consell de la Joventut de Barcelona, òrgan d’interlocució entre les entitats del barri i l’ajuntament, canalitzador cap a les vies institucionals de les reivindicacions de la joventut de la ciutat, va ser l’últim a gestionar-lo fins que es va desplaçar al barri de Gràcia.

Abans, però, el Casal dels Transformadors havia vist emergir una corrent subterrània de la història que lliga amb nosaltres… Un company sentenciava en conèixer l’alliberament de l’edifici que s’havia produït un tancament de cicle: 30 anys després del primer concert del Colectivo Squat de Barcelona a Transformadors (que hauria de servir per a finançar la primera okupació com a tal a l’Estat Espanyol; octubre de 1984) un grup de persones entràvem per la finestra per fer-ne un centre social okupat. En aquells primers anys vuitanta moltes coses passaven en aquesta ciutat. Entre d’altres, un moviment anarquista que veia esvair la seva força política després de l’esclat inicial de la transició, anava difuminant-se en certes formes de resistència que planejaven el moment de tornar a assaltar la societat. Nosaltres, no cal dir-ho, som hereves d’aquella època i ara és el nostre moment.

Sabem que soles no avançarem gaire lluny i per això, no només ens obrim a les veïnes, també els ateneus, col·lectius i altres centres socials llibertaris de Barcelona han de sentir aquest espai com a seu, com a nostre. Volem fer xarxa i donar-nos suport i així el moviment que generem serà imparable.

Ara per ara, projectes i il·lusions a banda, el que més ha donat que xerrar és una altra cosa. Tenim una manera de fer i uns principis d’acció directa i autogestió que han marcat els darrers esdeveniments. Lluny de la nostra intenció, però, hem iniciat un conflicte que assumim: Una plataforma d’entitats del barri demanava a l’ajuntament la cessió del mateix espai que ara ocupem nosaltres. Se’ns acusa per això d’haver-nos posat al seu camí, fins i tot d’haver-los usurpat l’espai. Sens dubte, les nostres estratègies han topat frontalment. No són un enemic ni ens beneficia un conflicte amb aquestes entitats però la nostra pràctica política no és en aquest cas compatible.

Nosaltres no demanem res al govern, car volem crear una societat al marge i en contra del poder. Som conseqüents amb els mitjans de que disposem i volem construir la nostra alternativa a partir d’aquí. La força la tenim en el nostre compromís, la nostra dedicació i la solidaritat. Hem convidat a totes aquelles persones interessades a involucrar-se o a fer ús de l’espai però no podem acceptar les directrius d’un embrió de partit polític (en aquest cas Arran) ni la pretensió de col·laboració institucional. Davant d’això, estem disposades a dialogar i debatre però no a cedir la nostra llibertat. Aquest sembla ser a hores d’ara l’escoll insalvable.

Les entitats de la plataforma, erigides en representació virtual del barri, han obviat la nostra crida. Comprenem la seva sorpresa però esperem col·laborar allà on sigui possible. Si desgraciadament no fos així, nosaltres continuarem amb la nostra activitat, no tanquem les portes. Si volen continuar pressionant el consistori perquè els hi cedeixi la gestió de l’edifici, endavant. Transformadors no ha estat obert per a formar part de l’estratègia política d’un partit amb representació parlamentària.

Fins aquí aquesta presentació i context de la situació actual. Sabeu on som, ens coneixem i ens anirem veient, hi hauran oportunitats per a debatre i col·laborar. Som part d’un moviment necessari que camina cap a la llibertat. Salut i anarquia

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

al CLOT, aquest juliol: CINEMA A LA FRESCA!

Aquest juliol l’Oca Negra i les persones que impulsem el futur Ateneu “La Zitzània” us convidem a unir-vos a nosaltres per veure bon cinema acompanyades per la brisa nocturna del Clot. Hem preparat una selecció cinematrogràfica de luxe amb pel·lícules d’allò més diverses —i sempre amb trasfons, fugint de la comercialitat que inunda les nostres vides.

Per acabar-ho d’adobar, podràs gaudir de begudes ben fresquetes i sobretot de les delicioses creps que prepararem (amb opció vegana) així que no cal que vinguis sopada!

Les projeccions les farem a l’esplanada que hi ha davant del Casal de Joves del Clot “La Traca”, just a la plaça de les Glòries (Gran Via de les Corts Catalanes 837), ben a prop dels metros de Glòries i Clot.

Els beneficis de l’activitat aniran destinats a poder tirar endavant el futur Ateneu “La Zitzània” i també a finançar l’Oca Negra, l’Assemblea Llibertària del Clot Camp de l’Arpa.

Us esperem a totes a les 21h!

Dimecres 8 de juliol
*Convicte (Starred Up)*: Un adolescent rebel es traslladat a una presó per adults on es troba amb algú familiar. Fascinant drama on sobresurten tant la humanitat com la brutalitat de la dura vida carcelària.
http://www.filmaffinity.com/es/film723741.html

Dimecres 15 de juliol
*Dos dies, una nit*: Sandra disposa només d’un cap de setmana per convèncer als seus companys de que renunciïn a la seva paga extra per què ella pugui conservar la seva feina.
http://www.filmaffinity.com/es/film261706.html

Dimecres 22 de juliol
*Pride*: Estiu de 1984, Regne Unit. Un grup de lesbianes i gais decideix donar supor als miners en vaga, donant peu a una curiosa història de solidaritat entre dues comunitats totalment diferents.
http://www.filmaffinity.com/es/film412425.html

Dimecres 29 de juliol
*Mary and Max (animació)*: Narra la història d’amistat entre un “cuarentón” jueu i obès de Nova York i una nena australiana dels suburvis de Melbourne.
http://www.filmaffinity.com/es/film563877.html

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

cartel def Agro-Crust VI

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

SI ENS ATAQUEN PER LLIUTAR, LLUITANT RESPONDREM

Asistimos a la consolidación de una tendencia que viene fraguándose, desde el pasado siglo, con la finalidad de centrar la acción punitiva del Estado en aquellos grupos o individuos que cuestionen o pongan en riesgo el orden establecido, los privilegios de los grupos de poder, el orden constitucional, el orden público o como quiera que les haya venido en gana denominar a esta absurda situación de paz social. Paz social, que no es otra que, como decía Hanna Arendt, la continuidad de la guerra por otros medios, los medios de las técnicas de control social informal, de represión a golpe de Ley Orgánica, del favorecimiento de las grandes corporaciones, etc. Esta tendencia es la que frecuentemente se ha denominado como Derecho Penal del Enemigo, aquel que sanciona los hechos no realizados en prevención de riesgos futuros, aquel que sobredimensiona y pena de forma absolutamente desproporcionada actos irrisorios o de escasa envergadura, de sujetos considerados como peligrosos para la integridad del Estado, sus instituciones y la ideología hegemónica del mismo. No es de extrañar por tanto que los y las anarquistas seamos, a tenor de lo que desde hace meses acontece, el paradigma de este nuevo enemigo necesario para la justificación del endurecimiento penal, el populismo punitivo y la normalización de un estado de excepción, sin garantía ninguna, si es que en algún momento la hubo.
La política del miedo, que pretende paralizarnos ante el terror de ser castigadxs, desde luego es potente, pero también tenemos claro dónde está la posibilidad de vencerla y no es en el parlamento, el consistorio municipal o los tribunales. También sabemos muy bien que no somos los únicos, ni los primeros sobre los que recae la mano castigadora del Estado. Conocemos muy bien la estrategia mediante la cual los grupos enemigos, supuestos productores de riesgo, son castigados con el estatuto social de no-ciudadanx, mientras que aquellos que avalan el modelo socio-económico-simbólico imperante se erigen como representantes de la ciudadanía merecedora de derechos y prerrogativas, pero también sabemos que el límite entre ambas categorías es cada vez más difuso. Que cada vez somos más los sujetos peligrosxs.
Por ello la lucha la continuamos en las calles, en aquellos espacios de encuentro informal no mediados, ni burocratizados, basados en la solidaridad autogestionada y el apoyo mutuo que, por supuesto, son los motores de la rabia contra aquellxs que intentan arrebatarnos la libertad. Por todo ello entendemos que lucha es algo más que el mero enfrentamiento; que la lucha cotidiana es también aquella que nos hace desearnos libres transformando, no solo las metodologías impuestas, sino también nuestras vidas y formas de relación.
Por la lucha cotidiana, por la libertad y por la anarquía, nos encontraremos en las calles, en los lugares donde el poder irrumpa de cualquier forma, donde la opresión se haga patente. La rabia como motor, la solidaridad como medio, la libertad como fin y como hecho cotidiano.
¡Si nos atacan por luchar, responderemos luchando!

···························

MANI 26 MARÇ_xarxes_

Les companyes de Can Vies ens demanen si les poden ajudar a fer difusió:

“– Agraïm que ens ajudeu amb la difusió! Re-envieu als vostres contactes,
xarxes socials…feu un “m’agrada” i compartiu el post en els vostres
perfils personals —

https://www.facebook.com/perdefensarelsbarris/photos/a.774297329318818.1073741829.728516413896910/807738599308024/?type=1&theater

https://twitter.com/xdefensarbarris/status/579959475777462273

3 anys i 7 mesos per a 3 companyes, 3 anys i 9 mesos per a una altra, més
d’una desena amb condemnes que van des dels 6 mesos als 2 anys de presó, 4
absoltes i 66 companyes per jutjar.

És un resum ràpid i concís de com estan intentant silenciar, atemorir i
castigar a les que sortim al carrer per defensar uns barris de la gent i
per la gent enfront el model d’una ciutat-aparador pels turistes.

És un resum ràpid i concís on no es pot transmetre el dolor, la ràbia i la
impotència amb la que ens toca veure com sentencien, condemnen i
persegueixen a la dissidència.

Estem fartes de veure com som conduïdes a uns judicis polítics que
condicionen la nostra vida i la dels nostres cercles, molts cops amb una
representació teatral nefasta protagonitzada per jutges, fiscalia i mossos
on les proves i les acusacions ratllen l’ absurd si ens ho mirem des de les
seves òptiques legalistes.

Volem fer ús de la memòria i pensar que si vam aturar l’ enderrocament de
Can Vies, que si vam omplir els carrers per defensar els nostres barris, no
podem quedar-nos a casa quan volen empresonar a la gent que colze a colze
va sortir al carrer per traçar una línia vermella al poder.

Estem vivint una repressió que s’ aguditza cada cop que fem un pas endavant
amb la nostra lluita i creiem que solament juntes podem i tenim capacitat
d’ afrontar aquesta problemàtica, per això donem tota la força i
solidaritat per a les encausades del parlament, el cas Pandora, per a José
Antunez Becerra i tota la gent que pateix en els seves carns la violència
d’ aquest sistema.

Ens volen enviar a l’ últim abocador que tenen reservat per a la
dissidència, allà on els rics no hi entren i els pobres no en surten.

Per rebutjar tot el patiment al qual ens volen sotmetre, per denunciar cada
condemna política que ens apliquen convoquem:
*MANIFESTACIÓ DIJOUS 26 DE MARÇ A LES 20h A PL.SANTS*
Ens volen a presó per defensar els barris.
Però que no ens governi la por, un cop més sortirem al carrer!

Assemblea de detingudes i solidàries per l’ efecte Can Vies.

 

IMG-20150317-WA0003-1

cartel xarla tunisia

 

El proper dissabte, 31 de gener, l’Ateneu hem organitzat una jornada antirepressiva en solidaritat amb els i les companyes anarquistes preses des del passat 16 de desembre de 2014. Els diners seran destinats integrament al compte de les companyes. Compte! ES68 3025 0001 19 1433523907 (Caixa d’Enginyers)

Saba_unnamed_c

Solidaridad con las prisioneras! – Solidarity with prisoners!

https://efectopandora.wordpress.com (català)

https://efectopandora.wordpress.com (castellano)

https://efectopandora.wordpress.com (English)

https://efectopandora.wordpress.com (français)

pandora2

Marcha, Marcha, Marchosa! 18a Marxa. 31 de desembre.

Tinguem una bona sortida i entrada d’any…

Presons_2

AVUI dissabte 17 h Pl. Catalunya #EfectePandora

pandora2https://efectopandora.wordpress.com

 

AVUI dimarts 19 h Pl. Diamant #JoTambéSócAnarquista

AVUI!

 

 

 

desallotjament banc

10703960_600067020103773_142279776865276861_n(1)